El 12 d’agost, Catalunya va viure el primer eclipsi solar total en més de 120 anys (l’anterior va ser el 1905). El fenomen es va produir a última hora de la tarda, amb la fase de totalitat cap a les 20.29 h i una durada d’entre un minut i un minut i mig, segons el municipi.

La franja de totalitat va travessar el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Ponent, deixant fora Barcelona i Girona, que van viure un eclipsi parcial. Amb el sol molt baix a l’horitzó, a només 4 graus, en el moment clau, calia buscar punts d’observació amb vistes netes cap a ponent, sense muntanyes, edificis ni arbres que en tapessin la visió. En aquest context, ports com Cambrils, Sant Carles de la Ràpita o Torredembarra, amb l’horitzó de mar obert cap a l’oest, es van convertir en autèntics miradors naturals, oferint una perspectiva privilegiada que molts punts d’observació terrestres no podien igualar.

La Generalitat va habilitar 27 espais d’observació segura a 20 municipis, amb capacitat per a més de 85.000 persones, i la demanda de trens cap a Tarragona i les Terres de l’Ebre va disparar-se fins a col·lapsar algunes línies de Rodalies aquell mateix dia.

Un fenomen excepcional, científic i social alhora, que va tornar a posar el litoral sud de Catalunya i els seus ports al centre de l’atenció de tot el país.