Marinas de España, l’Associació Nacional d’Empreses Nàutiques (ANEN) i la Federació Espanyola d’Associacions de Clubs Nàutics (CEACNA) han presentat, el 20 d’octubre, la demanda al Tribunal Suprem (recurs ordinari 155/2026) contra el Reial Decret 191/2026, d’11 de març, per a la conservació de les praderies de fanerògames marines a les aigües del Mediterrani espanyol.
El recurs és parcial. Les tres entitats no qüestionen la protecció de la posidònia ni la prohibició general de fondejar sobre les praderies, sinó només dues condicions de l’article 6.3, que afecten els camps de boies:
- L’exigència que el promotor o gestor d’un camp de boies sigui una administració pública o una entitat de dret públic.
- L’obligació de justificar la impossibilitat d’utilitzar instal·lacions portuàries o camps de boies ja existents.
Els arguments són dos. D’una banda, el projecte sotmès a informació pública el 2023 admetia entitats privades de conservació degudament autoritzades, i aquesta categoria va desaparèixer en tramitacions posteriors sense una nova participació dels afectats. De l’altra, la memòria del reial decret no justificaria prou que les dues condicions fossin necessàries i proporcionades, sobretot tenint en compte que cada projecte ja ha de complir els controls de capacitat de càrrega, localització, mínima ocupació i optimització de les instal·lacions existents.
La demanda deixa clar que no vol rebaixar la protecció ambiental: cada instal·lació continuaria subjecta a les autoritzacions i als controls corresponents, i no es demana al Tribunal que escrigui una regulació alternativa. A més, sol·licita que el Tribunal es pronunciï per separat sobre cada condició.
Entre les proves que es proposen hi ha la comprovació de l’estat d’implantació de l’actuació pilot de Cap de Creus, que preveu tres camps de fondeig i tres zones de no fondeig. Un cas que fa visible com es pot combinar la protecció de l’entorn amb alternatives de fondeig ordenat al litoral català.
El Tribunal encara no s’ha pronunciat. Ports de Catalunya seguirà l’evolució del procediment, pel possible efecte que pot tenir en la implantació d’alternatives de fondeig.